HISTÒRIA DEL JUDO

on .

Història del judo

Extret del llibre (l’Activitat Fisica i esportiva Extraescolar en els Centres Educatius “JUDO”- V.Carratalá i E.Carratalá-) L’inici del Judo es situa a l’any 1882.

El seu creador va ser Jigoro Kano, destacat lletrat i pedagog japonès. Jigoro Kano va néixer el 1860, es va graduar en Lletres el 1881 i va acabar a l’any següent els seus estudis de Ciències Estètiques i Morals. Va exercir com a professor en l’Escola de Nobles, centre docent del qual va ser més tard rector. Mes endavant, el jove professor va ser conseller del Ministeri d’Educació i a l’any 1893 director de l’Escola Normal, arribant posteriorment a treballar com a secretari del ministre. Anys després, Kano va ocupar diversos càrrecs en el sector educatiu. Es va interessar i va treballar particularment en el desenvolupament de l’educació física i l’esport, tant a nivell nacional com internacional i va presidir la Federació Esportiva del Japó al mateix temps va ser el primer japonès que va representar al seu país en el Comitè Olímpic Internacional.

Kano, coneixedor del Ju-Jitsu, interessat per les arts marcials, i amb un ampli coneixement de la projecció i aspiracions educacionals del seu temps i de les tendències europeu-norteamericanes en educació i en esport, elimina totes les tècniques perilloses del Ju-Jitsu, conservant d’aquesta art les formes i accions de major valor, al mateix temps que aporta noves habilitats tècniques que donen al conjunt del seu treball un caràcter d’activitat esportiva, creant un nou esport, concebut com un mètode d’educació física , on el combat es solament un mitjà pel desenvolupament personal.
Tot això va lligat a la seva preocupació per encaminar l’evolució esmentada, a assolir la superació física i mental del practicant, sota el principi d’utilitzar l’energia de la manera més eficaç possible, donant a aquest principi general el nom de judo, “camí de la flexibilitat”.
En l’any 1882 Jigoro Kano inicia aquestes ensenyances a la seva pròpia escola, lloc al qual va denominar Kodokan , “lloc on s’ensenya el camí”.

El desenvolupament del Judo es va completar sobre l’any 1922, any en que es va iniciar un moviment social amb la finalitat de donar a conèixer els seus principis: màxima eficàcia en la utilització del cos i de l’esperit amb el mínim d’esforç i prosperitat i beneficis mutus (Kano, 1989).
Així, el judo, en un sentit ampli, es tant un estudi i un procediment d’entrenament aplicable al esperit i al cos, com el camí de la vida. Des de un punt de vista més restringit, el judo tindria com objectiu l’estudi i la pràctica de l’atac i la defensa, seria un art o una eina tècnica (aquesta aplicació era l’única estudiada anteriorment sota el nom de ju-jutsu). Però Kano va entendre que l’estudi del principi de l’eficàcia màxima, en tota la seva amplitud , era més important que la simple practica del ju-jutsu, perquè la comprensió real d’aquest principi ens permetrà no solament aplicar-ho en tots els aspectes de la vida, sinó que ens ajudarà inclús en la millora de les tècniques (Villamon, 1997).

Jigoro Kano concebia el judo com un mitjà de perfeccionament personal i com una contribució al desenvolupament i el benestar social. Amb aquesta idea , Kano a partir de l’any 1920, es va dedicar amb major profunditat a la seva escola, la qual anava expandint-se per tot el Japó amb acceptació, tant en les universitats com en els centres d’arts marcials i la policia. Pot considerar-se com la seva major conquesta la introducció del judo com a mitjà de l’educació física en les escoles de secundaria i en algunes de primàries durant l’època en que va ser director del departament d’educació del Ministeri d’Educació del Japó.
Per tot això, el judo es va formar i es va desenvolupar sota un clima educacional.

EXPANSIÓ INTERNACIONAL DEL JUDO

El mestre Jigoro Kano, amb els seus propòsit en relació al judo, anhelava per la seva disciplina una acceptació internacional, impartint personalment, tant en Europa com en Amèrica, conferencies sobre la seva escola i mantenint el contacte amb alguns dels seus deixebles que van iniciar la divulgació del judo pel mon.

La tasca de divulgació realitzada pels pioners japonesos abans de la Segona Guerra Mundial va ser meritòria, encara que limitada, al centrar l’atenció els esmentats mestres dins dels seus propis cercles de pràctica o vinculant-se preferentment en alguns països i zones que tenien una major immigració japonesa.

Es pot situar l’inici de la divulgació del judo a Occident en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i s’ha de destacar el fet de que hi van participar en aquesta tasca ja no solament els pioners japonesos, sinó majoritàriament els alumnes d’aquests , judokes de diverses nacionalitats. Com exemple de lo explicat anteriorment farem referència al moviment del judo a França, que ha fet, sense cap mena de dubte una valuosa contribució a l’organització del judo mundial.

En l’actualitat el judo es troba mundialment organitzat, complint-se un propòsit més de Jigoro Kano: el de veure la seva escola elevada a escala internacional, tenint la seva plena expressió en la participació del judo en els XVIII Jocs Olímpics de Tokio l’any 1964. No obstant, el judo va ser acceptat definitivament com esport Olímpic en els Jocs de Munich del 1972.

ILIAS ILIADIS . CAMPIÓ DEL MÓN 2011 A -90 KG

Aquest vídeo és un petit reportatge el recent campió del món de Judo a la categoria de -90 Kg del grec d'origen georgià ILIAS ILIADIS. El títol ens ho diu tot: "He de guanyar"

ILIAS ILIADIS . CAMPIÓ DEL MÓN 2011 A -90 KG

Aquest vídeo és un petit reportatge el recent campió del món de Judo a la categoria de -90 Kg del grec d'origen georgià ILIAS ILIADIS. El títol ens ho diu tot: "He de guanyar"