BREU HISTÒRIA DE LES ARTS MARCIALS

on .

Història arts marcials

La defensa personal es innata en tots els individus i pobles, i te la seva expressió màxima en la mil•lenària tècnica del Ju-jutsu. Després de una evolució a través de diferents països amb notable influencia Xina ,les arts marcials japoneses es van fondre en mètodes anomenats genèricament Ju-Jutsu.

Degut a la tradició i a les èpoques singulars que va viure el Japó feudal amb continuades guerres civils, es divulgaven només en clans y normalment de boca a orella
D’aquestes antigues escoles, encara existeixen alguna com la molt coneguda Dayto-Ryu, mare de moltes escoles actuals, escola del famós Samurai SOKAKU TAKEDA, i una de molt coneguda es el KODOKAN JUDO creada pel mestre JIGORO KANO.

El Judo i el Ju-Jitsu van arribar a Europa junts a mitjans del segle pasat. El Ju-jitsu en països com Regne Unit, Bèlgica, i Escandinava, va arrelar fort, essent avui dia mes practicat que l´Universal KODOKAN JUDO.

Aquí a España, la defensa personal es va introduir al Exèrcit i als Cossos de Seguretat de l’Estat com disciplina necessària ,va veure el seu llançament com art marcial codificat i legalitzat amb el Gokyo (programa) elaborat per la Reial Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades, (F.E.J.Y.D.A).

Corria l’any 1980…en aquella època el Ju-jitsu va entrar com una onada imparable atorgant més de 500 cinturons negres i títols de professor. D’aquelles promocions cal destacar mestres com Emilio Serna, Angel Gascó, José Maria Domènech, Carles Torra, José Miranda, Pedro Rodríguez Dabauza, José Manuel Guisado, etc,etc

Uns quants mestres van iniciar el seu camí particular, estem parlant dels mestres d’aquí Catalunya…Txema Domènech, Carles Torra, José Miranda, Marcel del Río, etc, etc..i varen crear la Associació Espanyola de Ju-jitsu que alhora estava integrada en el marc Europeu de la United Nations of Ju-jitsu.

Avui dia el Ju-jitsu espanyol es considerat com un del més tècnics d’Occident.

L’art del Ju-jitsu ho té tot ,tradició, filosofia, eficàcia, Gokyo (tècnica-Kata),fins i tot competició en les seves dues modalitats; la tècnica per parelles (Duo-Kata) y la de lluita (Kumité).

L’agressivitat, es un instint intrínsec de ésser humà, per no sofrir o ésser objectes d’agressions, seria precís, que mai caminéssim per llocs públics, que les vostres opinions no discrepessin de les dels demés, que estiguéssim aïllats de qualsevol civilització, inclús del nostre entorn familiar, però això en el nostre temps es impossible, per tant.

Hem de estar sempre alerta y preparats per que la violència es divideix en distintes variants y ningú esta lliures de patir algun tipus d’atac i sofrir-ne les conseqüències.

En el Japó modern, la paraula BUDO, es utilitzada com a terme general per anomenar els antics mètodes de lluita, basats en l’autodefensa.

Inicialment la paraula BUDO, tenia el sinònim Bugei o Bu-jutsu i s’utilitzava abans de la caiguda de la societat feudal japonesa en 1860.

Tot seguit anomenem les principals escoles (Ryu) de Bu-jutsu en el Japó feudal.

Dayto-Ryu, Kakatsu-Ryu, Jukishin-Ryu, Yuki-Ryu, Kito-Ryu, Kyushin-Ryu, Miura- Ryu, Sekiguchi-Ryu, Takenouchi-Ryu, Tenjin-Shinyo , Yoshin-Ryu.
Totes elles eren combat cos a cos sense armes.

Les armes blanques mes usuals eren:
Katana: espassa llarga utilitzada pels Samurais.
Wakizashi: espassa curta.
Tanto: ganivet amb Tsuba (protecció)
Aikuchi: ganivet sense Tsuba (protecció)

Les diferents escoles de Ju-jitsu donaren pas al naixement del actual Budo japonès, que coneixem com els mètodes de Judo, Aikido, Karate-Do, Kendo, juntament amb el Shorinji-kempo, Iaido, i Kyudo (tir amb arc).

Per finalitzar m’agradaria remarcar una dita japonesa:

“El buen jiu-jitsuka es como el viento, nunca se deja atrapar”. (Jiu-jitsuka: practicant de l’art marcial del Ju-jitsu).
JU-JITSU

SEMINARI NIHON -SHIKI KOBUDO