SISTEMES AMB EXÀMENS I REFLEXIONS SOBRE ELS PRACTICANTS "per Marcel del Rio" Professor de JuJitsu d'Esport-7

on .

SISTEMA AMB EXÀMENS

 

 

En aquest article vull explicar com és que utilitzem un sistema de pas de graus basat en una superació d’un examen.

 

És un sistema molt antic i de comprovats resultats. Es basa en el coneixement d’un programa preestablert i la demostració del seu domini per part de l’examinat i així pot accedir al següent nivell de coneixement.

 

Hem de fer notar que és el sistema més utilitzat en qualsevol disciplina tant esportiva marcial com no marcial i en qualsevol àmbit social o professional.

 

És una manera relativament senzilla de poder observar els progressos i si es tenen els coneixements suficientment assolits per afrontar el següent nivell de coneixement.

 

Hem de reconèixer que hi ha altres mètodes com el de formació o avaluació continuada, el de treball en projectes, dilatació en l’espai dels exàmens, minimització d’exàmens (fer-ne el menys possibles) o no realització d’exàmens sinó que reconeixement per mèrits, etc...

 

També hem de reconèixer que no és el mètode més modern ni el més just perquè es basa en un moment concret, etc...

 

Però hem de saber que hi ha una diversitat de motius per ser un bon mètode per nosaltres.

 

-        Ja que ens dediquem al jujitsu tipus defensa personal i un dels nostres objectius principals és aprendre a defensar-se hem de preparar aquesta faceta on un dia concret en un lloc i hora concreta sense saber quan serà haurem de defensar-nos i volem que sigui amb èxit. El dia, la hora i quasi tot el que ens passarà el dia de l’examen ho sabem. Per tant anem preparant tímidament el moment de la defensa real.

 

-        El nostre mètode ja és molt modern en el tipus de programa d’immersió i per tant necessita molta paciència i molt temps de pràctica. Degut a això hem d’anar introduint noves matèries progressivament però no podem fer-ho sense haver assolit almenys mínimament les anteriors i així poder anar afegint munició a la nostra defensa.

 

-        Si volem aprendre a defensar-nos hem d’optar per dues vies totalment oposades, una és la de la senzillesa extrema que es resum en preparar uns pocs moviments i limitar-se a ells (el cas extrem seria limitar la nostra defensa a portar un arma de foc), l’altra via és la que hem escollit nosaltres que es basa en el coneixement i estudi de múltiples situacions i múltiples solucions per poder adaptar-nos a la situació sorpresa que pot tenir una variabilitat infinita i per això hem de tendir a obrir la ment a l’infinit. Però caldrà molt temps i molta pràctica per tant anar incrementant els coneixements ordenada i progressivament.

 

-        Heu de saber que el sistema d’exàmens és un problema molt gran pels professors que els obliga a saber tots els programes i dedicar un temps a valorar i decidir sobre el futur dels alumnes prenent decisions que afecten al futur de tots. Com a cosa bona ja hem apuntat que obliga a saber tot el programa i també obliga a portar un control de progressió constant o al menys anual dels alumnes.

 

-        Al prepara l’examen ens obliguem a la repetició constant d’una seria de tècniques que el que fan a basa de repetició és aconseguir que la seva realització sigui quasi automàtica i per tant ens permeti pensar mentre actuarem per poder adaptar-nos a la situació estressant.

 

-        La realització d’un examen també ens ajuda a superar-nos en situacions d’estrès, encara que aquesta serà una situació controlada sobretot en el cas dels kyus i en el cas dels dans sempre deixem una part a un  marge petit de sorpresa. Així intentem aprendre a afrontar situacions incòmodes i d’estrès.

 

-        Però no sols ens ajuda a superar situacions d’estrès sinó que també ens ajuda a superar-nos a nosaltres mateixos i sortir de la nostra zona de confort i afrontar situacions incòmodes i difícils tot sortint victoriosos i guanyant autoestima.

 

-        No sols ens ajuda a superar la situació sinó que també ens ajuda a superar-nos a nosaltres mateixos i tenir un control de la nostra actitud per poder afrontar situacions estressants.

 

-        Els exàmens també van molt bé per poder ordenar un programa i saber per on anem a alumnes i professors. Així en qualsevol moment poder repassar o trobar on hi ha una mancança o un tema a reforçar. També podem comparar els coneixements de diferents persones nomes amb el color del cinturó encara que això vingui també influenciat pel nombre d’hores de pràctica de cada un en jujitsu u altre tipus d’activitat complementària.

 

-        Per tant els exàmens són una molèstia per a professors i alumnes i per això també són un bon element per poder superar-nos i ens exigeix a tots un esforç cosa que en els temps que corren no és ben vinguda però si mirem enredera o fem una valoració personal veurem que les coses que ens han costat tenen més valor i també les valorem més i ens duren més.

 

 

 

Essent el jujitsu una disciplina eminentment pràctica cal per tant un examen eminentment pràctic.

 

Cal també una parella ja que ens basem en la defensa personal davant d’una amenaça o atac com a mínim realitzat per una persona.

 

 

 

REFLEXIONS SOBRE ELS PRACTICANTS

 

En aquest apartat volia parlar de com veig als practicants de jujitsu amb els meus ulls.

 

Sobretot volia fer un homenatge a tots els practicants en actiu o passiu de jujitsu de la nostra escola.

 

Hem de partir de la base del tema tractat anteriorment i deixar constància que el nostre estil és difícil i per aquesta raó necessita de temps de pràctica, que s’ aconsegueix amb constància i il·lusió.

 

Llavors directament assumim que tot practicant d’aquest estil com a mínim ha de dedicar moltes hores i esforç tant físic com mental per assolir els objectius.

 

El practicant com a mínim ha de deixar el seu estat de confort i potser la família o altres feines per assistir a les classes o entrenaments i fer-ho també a unes hores que tant la societat com els bioritmes naturals del nostre cos ens diuen que fem el contrari.

 

I portem la contraria a la societat i a la natura pagant un preu però obtenint una recompensa.

 

Per tant el practicant és un heroi amb la seva constància però obté el premi d’alguna cosa molt gran.

 

Gràcies a que es marca uns objectius grans obté també uns beneficis  grans.

 

Per si us sembla poc obté uns beneficis directes de saber defensar-se almenys tècnicament d’un nombre elevat d’atacs i d’atacants.

 

De manera indirecta te beneficis físics per que fa una activitat física, uns beneficis socials perquè treballa en les relacions personals ja que almenys es necessita una altra persona per poder practicar i aprendre, també uns beneficis espirituals pel benestar que genera el trobar-se bé físicament tot sabent defensar-se i a l’hora per les bones relacions socials que s’hi estableixen.

 

Penseu que el saber defensar-se depèn de quatre factors :

 

-L’ambient: És el moment exacte en el lloc precís quan es donarà la situació a defensar que és de variables quasi infinites i quasi impredictible. Només podem influir moderadament amb la prevenció.

 

-L’atacant: És la persona o persones o fet que ens passa i al qual hem de reaccionar i defensar-nos. Les variables també són elevadíssimes pel tipus de atacs que es poden rebre però intentem reduir els tipus d’atac en grups familiars que ens permetin reduir les variables. De totes formes es pot considerar que com l’atac possiblement el faci una persona entrem en la possibilitat que aquesta persona pot pesar de maneres quasi infinites. Hauríem de entrenar i entrenar per veure el nombre més gran possible d’atacs.

 

-La tècnica de defensa: És la part on podem influir més gràcies a l’entreno, com més entrenem més probabilitats de defensar-nos amb èxit. Entrenar i entrenar.

 

-La actitud de defensa: Es pot treballar aquesta part psicològica de forma concreta i més del que es fa a classe, però pertany al camp de la psicologia. També la treballem de passada en els entrenaments al posar estrès físic o mental intentant influir en la pressió psicològica i així anar practicant en aquesta faceta. Per tant també entrenar i entrenar.

 

Resumint tenim tres camps on si entrenem i entrenem podem augmentar les possibilitat d’èxit en la defensa.

 

I el nostre estil sobretot treballa en l’aspecte de saber defensar-se del màxim possible d’atacs i treballar molt l’aspecte tècnic, encara que s’intenta treballar en diferents exercicis com randoris o fileres o repeticions amb treball físic etc.. per tocar la part d’actitud.

 

I encara hem d’afegir que el nostre estil potencia la protecció amb la qual cosa prima el continuar viu o no patir cap mal per sobre del contraatac. En el nostre estil intentem que no ens passi res i després escollim que ens convé més fer.

 

Amb tot això vull dir que degut a que és un estil difícil com la vida mateixa li cal pràctica i actitud, la pràctica la posa l’entrenador i la actitud depèn de cada un. Però si som més acurats en realitat quasi tot l’esforç el posa el practicant perquè ha d’armar-se de valor i anar a practicar en hores difícils per que el professor pugui posar en marxa els mecanismes tècnics.

 

Que el practicant del nostre estil no s’infravalori i tregui pit podent dir que almenys s’està guanyant el respecte dels seus ja que li costa un esforç, a uns més que a altres, però segur que un esforç ben gran.

 

Tot per aconseguir uns beneficis que no sabem si els sabrà utilitzar o sortiran l’efecte desitjat en quant a la defensa però us asseguro que si en tot el demés i de rebot també serà un èxit en la defensa perquè es tracta d’una defensa integral dirigida a tothom i a tot moment encara que no es sigui atacat directament.

 

Tinguem en compte que en el dia a dia hi ha moltes possibilitats de ser atacats o potencialment atacats. Posem per exemple a l’hora de conduir que hem de salvar obstacles constantment o a l’hora de pagar factures o deutes hem de buscar la millor manera de pagar-los i afecti el menys possible a la nostra economia. En tots dos casos hem de realitzar esquives o aturades ja siguin físiques o mentals.

 

I ara també ja podem parlar dels qui ja no practiquen definitivament i temporalment. Aquests com acabem de dir continuen en la pràctica diària esquivant vianants al passar pel passeig, aturant malalties, immobilitzant nadons per posar bolquers, etc...

 

Per això els practicants en actiu i els que ja han practicat, especialment fins a cinturó negre, practiquen constant i diàriament encara que sigui de manera inconscient.

 

Podríem dir que el jujitsu és una forma de viure però potser seria més real dir que el jujitsu ens ajuda a viure, ens ajuda a continuar vius i a tenir una millor qualitat de vida.

 

Tot gràcies a la pràctica i la pràctica gràcies al practicant, i tot això amb l’ajuda del professor i d’un sistema tècnic i d’entrenament que porta a millorar com a practicant i com a persona.

 

SEMINARI NIHON -SHIKI KOBUDO

Articles d'interés de Jiu-jitsu