1. Wing Tsun: l'origen
Els orígens del Wing Tsun són incerts, però la teoria més forta és que va ser desenvolupat fa més de 300 anys al sud de la Xina per Ng Mui, monja budista del temple Shaolin, i la seva alumna Yim Wing Tsun, en honor a qui l'estil rep el seu nom.
Altres teories són que l'estil ha anat passat de generació en generació per mestres de Kung-Fu i s'ha anat desenvolupant poc a poc.
El gran mestre Yip Man, que va morir al 1972, mestre de Bruce Lee entre d'altres, va ser l'últim mestre en ensenyar exclusivament a xinesos.
Aquest art marcial mil•lenari va arribar a occident cap els voltants de 1975 de la mà dels grans mestres Leung Ting i Keith Kernspecht, i fou introduït a Espanya pel Sifu (mestre) Víctor Gutiérrez.

2. Wing Tsun: l'art del combat
El Wing Tsun busca per sobre de tot l'eficàcia en el combat. La tàctica del Wing Tsun és construïda a partir de les habilitats del practicant, sent l'art el que s'adapta a la persona i no a la inversa. No existeixen tècniques pròpiament dites, sinó principis de reacció, en un flux de moviments continuats, sense que puguin delimitar-se tècniques. La força bruta i la perícia física no són requisits fonamentals per a la seva pràctica.
Així mateix, en Wing Tsun no existeixen moviments prefixats; el practicant de WT no té que seguir una idea de patró preestablert, sinó que aquest s'adapta automàticament a les accions de l'adversari, sense que el seu estil tingui importància. El WT és l'art de l'adaptabilitat en combat.
El Wing Tsun no està pensat per a la competició o el combat amb regles o limitacions. En situacions de la vida real, la defensa personal no és ni un joc ni un esport: no existeixen regles.
Quan no és possible la retirada ni la possibilitats d'una actitud cívica, només serà efectiva la possibilitat de front a l'agressor realitzant atacs simultanis dirigits a diferents punts corporals, que no deixen a l'agressor temps ni espai per reorganitzar el seu atac.
Les reaccions són directes, senzilles i reals. Les acrobàcies i patades altes no existeixen en WT, sinó més aviat, ràpids i successius cops de puny, puntades baixes, tècniques de colze i genoll.

3. Wing Tsun: combat total
El combat és l'objectiu principal de les veritables arts marcials i en WT s'entrena sempre per a un combat real. La forma més segura de respondre a un problema és evitar que es produeixi, per això en WT no esperem a que l'atacant llenci els seus punys i patades, sinó que en el precís instant que traspassa la nostra distància de seguretat anem a per ell. No existeix millor manera de cobrir-nos que obligar al nostre rival a passar a la defensiva, que sigui ell qui s'hagi de cobrir. El lluitador de WT exerceix un flux d'energia constant sobre el seu rival. Això es tradueix com una ràfega de punys i patades, sometent a l'oponent a un desequilibri corporal i psicològic, ja que es veu obligat a retrocedir.
Partint de les diferents distàncies, el possible transcurs d'un combat por ser dividit en 5 fases:
1. Distància llarga, combat amb patades
2. Distància de lluita amb punys
3. Atacs amb colzes i genolls a mitja distància
4. Combat cos a cos, on apareixen els controls, luxacions, agafades, i projeccions.
5. Combat al terra. El practicant de WT procurarà no ser portat al terra, ja que és una situació de combat clarament desfavorable en una confrontació real. No obstant, la lluita a terra és una distància que s'ha de tenir molt en compte i s'apliquen els mateixos principis que a la lluita de peu.
A banda de tota aquesta explicació, no podríem parlar de defensa personal sense parlar d'armes. En el sistema WT també s'ensenya el combat amb armes anomenat Esgrima, que dota al practicant de l'habilitat de fer ús de qualsevol instrument que tingui a l'abast per poder aplicar-lo a la defensa personal, ja sigui un pal, un bolígraf, un paraigües o les mateixes claus del cotxe.

4. Tsun: la força flexible
Molta gent que ha llegit articles o ha vist vídeos sobre el nostre sistema, un cop ens veuen en acció ens comenten-, “Para, vosaltres piqueu fort! A que us referiu quan parleu de WT com un sistema suau?”. Per suposat que els nostres cops són potents, però és una potència especial, flexible, que no pot ser bloquejada: no es pot bloquejar el cop d'un fuet, ja que aquesta és una arma flexible, però la seva punta posseeix un gran poder. De la mateixa manera que el fuet, els nostres braços i cames es mantenen flexibles quan ataquen, capaços de prendre una nova forma si són interceptats, i només es tensen en el precís moment en que impactem en el blanc. D'aquesta forma, el dur i el tou t’uneixen en perfecta harmonia.

5. Wing Tsun: Les classes
El Ying i el Yang estan presents en el WT, tant en el seu aspecte tècnic com en la manera d'ensenyar-lo. A la classe, mentre que l'entrenament és intens i seriós, aquesta es amena i l'ambient de pràctica molt cordial. El companyarisme i la camaraderia estan per sobre de tot, s'entrena amb un somriure, però a la vegada s'entrena de veritat.