Però aquesta educació física, on ha trobat el seu origen i per quin mitjà s'ha desenvolupat ? És per l'art.
Perquè l'exercici de la tècnica es fa per ell mateix l'educació física ; l'art ocupa la posició més important a la pràctica del Judo.
És per què el mestre ha de recercar l'art amb unes ganes extremes i transmetre'l.
Ensenyant el Judo sense interrupció, he estat molt interessat per «l'art» i l'he recercat de totes les maneres, imaginant l'aspecte d'aquest art.
He arribat a la conclusió que l'art no és en absolut misteriós, però que és el més ordinari.
Quan un home avança meravellosament en una tècnica, el món el crida «expert» i aplaudeix el seu art com a extraordinari.
Però l'art és molt normal i són els homes que no ho comprenen que són extraordinaris. Penso que tota cosa extraordinària existeix en aquesta normalitat.
Llavors aquí sorgeix una qüestió: que és allò que es tant normal o habitual ?

Per normal entenc la legalitat, és a dir respectar, sotmetre's precisament a la llei coneixent la causa i l'efecte.
També es podrà dir que l’ho normal significa la legalitat i la racionalitat.

L'art és guanyat per l'exercici tècnic de la teoria, recercada racionalment i científicament.
es podria dir també que l'art és recerca de la veritat més directa expressada en el moviment de l'home.
Aquí el caràcter psicològic el marca fortament.
En qualsevol cas, l'art ha de ser recercat científicament i teòricament fins al final i ser exercitat amb el cos mateix.
Repetint aquest exercici, es pot obtenir alguna cosa venerable en els dos àmbits de l'esperit i del cos.
En el fons alguna cosa important significa «per fer-se si mateix».
En altres paraules, la recerca i l'exercici de l'art porten directament al perfeccionament de si mateix.
Es pot retre servei a la societat o a l'estat com un membre d'aquesta societat.
A més es pot contribuir molt a les relacions internacionals.
És així com l'art és extremadament important i sense ell el Judo no té cap sentit. Cadascun hi ha de pensar practicant.